Ens caracteritza la proximitat amb el client, la qualitat de servei i el rigor jurídic.
11-04-2016

Quadre d'indicadors de la justícia de la UE 2016: aprenentatge mutu per millorar l'eficàcia dels sistemes de justícia nacionals

La Comissió Europea ha publicat avui el quadre d'indicadors de la justícia de la UE de 2016, que ofereix una visió comparativa de l'eficiència, qualitat i independència dels sistemes judicials dels Estats membres de la UE. L'objectiu del quadre és assistir a les autoritats nacionals en els seus esforços per millorar els seus sistemes judicials aportant-los aquestes dades comparatives.

Per primera vegada, el quadre inclou els resultats d'enquestes del Eurobarómetre que examinen més detalladament la imatge que tenen els ciutadans i les empreses de la UE de la independència judicial. Aquesta edició també usa nous indicadors, en particular sobre formació judicial, enquestes entre usuaris en els Estats membres, accés a assistència lletrada i existència de normes de qualitat.

Vĕra Jourová, comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, ha declarat: «El quart quadre d'indicadors de la justícia a Europa posa de manifest que els esforços dels Estats membres per millorar els sistemes judicials segueixen donant fruits. El paper clau dels sistemes judicials nacionals en la defensa de l'Estat de Dret, el compliment del Dret de la UE i la creació d'un entorn favorable a la inversió mereixen aquests esforços. El quadre serveix com a eina per aprendre uns d'uns altres i aconseguir que els sistemes judicials europeus siguin més eficaços».

Principals conclusions del quadre d'indicadors de la justícia de la UE de 2016:

  • Menor durada dels assumptes civils i mercantils contenciosos. Si bé existeix una estabilitat general en els assumptes pendents, poden observar-se millores en diversos Estats membres que afrontaven reptes particulars a causa de l'elevat nombre d'assumptes pendents que registraven.
  • Millor accessibilitat dels sistemes de justícia, especialment en assumptes com la presentació electrònica de demandes d'escassa quantia o la promoció de modalitats alternatives de solució de conflictes. No obstant això, encara hi ha marge per millorar la disponibilitat en línia de les resolucions judicials o la comunicació electrònica entre tribunals i parts.
  • Segueixen sent necessaris esforços suplementaris per millorar la formació en competències judicials i l'ús de tecnologies informàtiques en els sistemes de gestió d'assumptes.
  • La majoria dels Estats membres disposen de normes que abasten aspectes similars dels seus sistemes judicials, però existeixen diferències significatives quant al seu contingut. Per exemple, menys de la meitat dels Estats membres té normes sobre mesures per reduir els endarreriments existents i encara menys determinen l'antiguitat màxima que han de tenir els casos pendents.

El quadre incorpora els resultats de diferents enquestes pel que fa a la imatge de la independència judicial.Per als Estats membres en què aquesta imatge és molt negativa, les motius més importants inclouen ingerències o pressions per part del Govern i els polítics, així com d'interessos econòmics o altres interessos específics.

Més informació a http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-1286_es.htm